miércoles, 21 de febrero de 2018

MANIFEST del Comitè Executiu del Consell de la Cultura de Barcelona

Arran de les darreres actuacions i resolucions del poder judicial, que no fan més que vehicular la virulenta espiral de censura i repressió política que malauradament vivim a l’Estat espanyol, els membres del Comitè Executiu del Consell de la Cultura de Barcelona volem manifestar un rebuig frontal i absolut a tot el que representi un atac a les llibertats fonamentals de les persones i, en aquest cas particular, a la llibertat d’expressió.
Les condemnes imposades a Valtònyc, Pablo Hasel i els membres de La Insurgencia són una manifestació més de l’intolerable clima de supressió de llibertats que fomenta el govern de l’Estat i que es materialitza en la desmesura d’un sistema judicial tristament polititzat.
La imposició de penes de presó tan innecessàries com desproporcionades no persegueix cap altre objectiu que alimentar la por. Una por que, en el cas concret dels creadors, desemboca irremeiablement en autocensura. D’aquesta manera s’acaba promovent i premiant la mediocritat i l’esperit acrític. Elements característics d’una societat desmembrada i culturalment inerta.

L’acceptació i la normalització de la censura permeten que s’estengui ràpidament per totes les capes de la societat. Això ha quedat palès avui mateix amb la retirada a petició d’IFEMA de l’obra sobre els presos polítics que Santiago Sierra havia de presentar a ARCO.
Tal com ja vam fer el passat mes d’octubre en relació amb els empresonaments polítics, que encara mantenen privats de llibertat Jordi Cuixart, Joaquim Forn, Oriol Junqueras i Jordi Sánchez, volem reiterar ara la denúncia d’un problema de fons molt greu en el funcionament de les institucions espanyoles: l’absència d’una veritable separació de poders i la consegüent falta d’independència del poder judicial.

Demanem als representants i agents del món cultural que no deixin de denunciar i combatre la repressió en qualsevol de les formes que adopti, i exhortem el conjunt de representants electes que lluitin contra tota coacció que afecti les llibertats i els drets fonamentals. 

Comitè Executiu del Consell de la Cultura de Barcelona
Antonio Ramírez (president), Miquel Cabal Guarro, Amadeu Carbó, Ingrid Guardiola, Martina Millà, Cristina Pujades i Victoria Szpunberg. Secretari Executiu: Carles Giner
Barcelona, 21 de febrer de 2018

viernes, 16 de febrero de 2018

DISCURS PREMIS CIUTAT DE BARCELONA 2017


En nom del Comitè Executiu
Febrer 2018

Benvolguts tots/es,

Sóc aquí en representació del Comitè Executiu del Consell de la Cultura de Barcelona, format per Miquel Cabal, Amadeu Carbó, Martina Millà, Cristina Pujades, Antonio Ramírez, Victòria Szpunberg, una servidora i amb Carles Giner a la secretaria. El Comitè Executiu és el timó del Consell de la Cultura, un organisme format per persones amb una trajectòria reconeguda en l’àmbit cultural, que provenen de posicions i sensibilitats molt diferents i que queden al marge de compromisos partidistes. Un timó que potser és atípic, perquè creu en la importància de les polítiques culturals com a servei públic i pensa que la cultura té més a veure amb la gent que amb la política.

Una de les tasques d’aquest Comitè és proposar els membres dels jurats dels Premis Ciutat de Barcelona. Hem treballat per aconseguir uns jurats paritaris, tant en les presidències com en la composició global. També hem vetllat pel diàleg generacional i per la diversitat de mirades que hi aporten els perfils diversos d’uns professionals d’alta qualitat que han de ser renovats cada pocs anys. En aquesta edició s’ha incorporat el premi de «Ciències de la terra i ambientals», no només perquè set dels objectius del Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament estan vinculats a l’estudi de les ciències ambientals i de la terra, sinó també perquè Barcelona té centres de recerca i departaments universitaris que realitzen investigacions pioneres en aquests àmbits i que són molt coneguts en els circuits científics internacionals, però no tant pels ciutadans locals. També considerem que és una aposta clara de futur per part de l’ICUB, ja que convergeix amb la línia de les polítiques sobre el canvi climàtic que l’Ajuntament actual comença a posar en marxa.

Des del Comitè Executiu estem ultimant l’Informe Anual de la Cultura, en el qual s’inclou una valoració de les polítiques culturals de l’ICUB. Per això hi parlem de mesures de govern com la del Sector del Llibre, la de l’Audiovisual o la de les Fàbriques de Creació, però també de l’estat de salut de la cultura i, per descomptat, de subvencions. Precisament aquest informe mostra que encara tenim recorregut de millora en el sistema actual de subvencions. Perquè els números, al capdavall, es tradueixen en fets culturals. L’informe també reflecteix el ball de bastons que hi ha hagut en l’àmbit de la política i la cultura municipal els últims dos anys, i la consegüent dificultat per desenvolupar unes polítiques culturals sòlides, a llarg termini, permeables amb els sectors i amb la ciutadania.

Però avui estem de celebració, som aquí per aplaudir els guanyadors dels Premis Ciutat de Barcelona, els autèntics protagonistes de l’acte. Uns premis que s’atorguen amb absoluta independència de qualsevol interès econòmic i polític però que, en canvi, són atorgats amb tot l’interès del món. Els premis són un reconeixement, alhora que enceten un circuit de confiances, de ponts, d’anar els uns cap als altres, d’anomenar-nos els uns als altres públicament, de viva veu. I, en aquest joc de correspondències, els premis també generen una comunitat, encara que sigui fugaç. Som un grup de ciutadans que proposem uns altres ciutadans perquè escullin, entre les persones que es dediquen a la creació i la investigació, les que el 2017 han destacat més que ningú en les seves heroiques aventures.

I dic heroiques aventures perquè seguir, malgrat tot, obstinadament, en el camí de la creació i la investigació, s’ha convertit en una proesa. No és el moment de plorar, perquè el plor requereix intimitat, sinó que és el moment d’indignar-se i, com diria Didi-Huberman, transformar la indignació en una tasca, la tasca de denunciar la violència del món amb tota la calma i la intel·ligència possibles. I la cultura i les polítiques culturals també participen d’aquesta violència quan no fan el seu paper i contribueixen així a l’empobriment dels sectors i els fets culturals, de la qualitat i la diversitat dels seus projectes i de l’accés dels ciutadans a la cultura.

Des del Consell de la Cultura ens agradaria que l’Ajuntament es comprometés encara més amb els projectes i els creadors més vulnerables, més fràgils. Parlem d’aquells que tenen per objectiu alimentar l’esperit, crear i compartir valors i coneixement, transformar la societat tot empoderant-ne els ciutadans i solidificar les diferents comunitats en relació amb el territori.

La cultura és un teixit, un joc de correspondències que ens fa prendre consciència del lloc que ocupem en el món envers els altres. De ben poc serveixen l’star system i la cultura de l’espectacle i de consum ràpid. I si serveixen per alguna cosa és per fer-nos més pobres i, finalment, per expulsar-nos de la ciutat, de casa nostra. Els teixits i les correspondències, per contra, demanen rutes estables i a llarg termini, perquè s’hi pugui transitar i perquè sigui el pas mateix de la gent que hi transita el que les acabi modificant.

Som conscients que aquestes rutes de present i de futur troben entrebancs en la crisi política que vivim: lleis mordassa, articles 155, gent empresonada injustament, censura, manipulació, perillosa autocensura… Tot això davant d’uns representants polítics que, en la majoria dels casos, han oblidat quina és la importància i la missió de la cultura en la vertebració d’una societat.

Per acabar, m’agradaria recuperar unes paraules de Laura Llevadot, jurat d’aquests premis, en el pròleg del llibre Jacques Rancière. L’assaig de la igualtat. Llevadot diu que per dur a terme una pràctica revolucionària n’hi ha prou de capgirar l’ordre consensuat, cosa que passa sempre que hi ha una interrupció de l’ordre de les identitats establertes, i que subvertir-les ja és fer política; com ho fan els obrers de La nit dels proletaris de Rancière quan, en lloc de descansar durant la nit i reposar forces per a l’endemà, prenen la ploma i escriuen, es reapropien del seu temps de vida prèviament assignat.

Vull afegir que la cultura també ha de ser una eina per capgirar, interrompre, subvertir, reapropiar, qüestionar els modes de dir, veure, sentir i castigar que se’ns imposen.

Moltes felicitats a tothom!

lunes, 8 de enero de 2018

Lideratge i vassallatge televisiu_nou article pel diari JORNADA

Com a membre del Consell Editorial del Diari Jornada escric sobre TV3 i TVE, el 155, l’IVA retroactiu, l’ofec econòmic i la propaganda política i televisiva. En definitiva, sobre quina és la televisió pública que ens mereixem. CLICA AQUÍ per llegir l'article. 

martes, 2 de enero de 2018

LABORATORIO DE CINE-ENSAYO en ArtLab de Huesca_Inscripciones Abiertas

 

Grupo de investigación y creación.

Del 8 de enero al 25 de junio.
Todos los lunes de 19 a 21h.
Plazas: Máximo 15 personas.
Precio: 150 € (25€ al mes). Incluye todos los talleres.

Talleres sueltos:
  • SOY CÁMARA: UN CANAL DE ENSAYO AUDIOVISUAL EN INTERNET o cómo pensar, hacer y deshacer las imágenes en la era del superávit audiovisual. Impartido por Ingrid Guardiola. 50 €
  • FORMAS PELIGROSAS: NARRATIVA Y ENSAYO: ESTRUCTURAS, MODELOS Y SINGULARIDAD EN LA ESCRITURA AUDIOVISUAL. Impartido por Andrés Duque. 50€

Dirigido a cineastas, fotógrafos, artistas visuales, profesores, investigadores, estudiantes (letras, artes, ciencias, comunicación… ) y a toda persona interesada en el cine-ensayo.


En los últimos años, el cine-ensayo ha logrado un amplio reconocimiento como una categoría específica en la práctica cinematográfica, con su propia historia, figuras, películas y textos canónicos. Sus características particulares lo han convertido en una los géneros audiovisuales más elásticos y estimulantes para abordar el cine como forma de pensamiento.
Planteamos un grupo de investigación y creación audiovisual que desee desde ARTLAB HUESCA explorar el cine-ensayo como medio de investigación, expresión y conocimiento.
Objetivos:
Crear un grupo de trabajo que funcione como una mente colectiva. Una agrupación que proponga temas que abordar mediante el uso desprejuiciado y promiscuo de las imágenes digitales, las ciencias, el arte y las humanidades. Un colectivo que analice, descomponga y recomponga el material audiovisual. Que realice una lectura en común de las imágenes, que las interprete y que pueda reapropiarse de ellas para otorgarles nuevos significados y sentidos para elaborar con ellos nuevas piezas audiovisuales de carácter artístico con un fin divulgativo, educativo, que alimente el espíritu crítico y que nos sirva a todos como aprendizaje y espacio de reflexión.
Nuestro laboratorio de cine-ensayo pretende ser un una organización interdisciplinar de análisis multicultural, artístico, científico y filosófico que promueva y aliente una atmósfera de discusión y creación dialéctica.
Itinerario:
Un recorrido trazado en común en el que abordar el estado de la cuestión, dibujando una historia del cine-ensayo en el contexto general de la historia del cine, y analizando sus aspectos, estéticos y metodológicos.
  • Los colectivos cinematográficos: introducción a su historia y prácticas ético-políticas y estéticas.
  • Excursiones y búsqueda de tema y/o temas, observación, inspiración y referentes estéticos, significados, metáforas y analogías, subtextos, inconsciente,  selección de propuestas.
  • Selección y visionado y lectura de filmografía y bibliografía, aportaciones abiertas, cine-dialéctica y crítica.
  • Configuración de una caja de herramientas grupal. Fuentes, archivos visuales y sonoros, procesamientos comunes, programas de edición. Otros recursos.
  • Escritura y reescritura: estructura, guión/montaje de la/las pieza/piezas ensayísticas finales.

26 y 27 de enero.

SOY CÁMARA: UN CANAL DE ENSAYO AUDIOVISUAL EN INTERNET o cómo pensar, hacer y deshacer las imágenes en la era del superávit audiovisual.

Impartido por Ingrid Guardiola.

Internet puede ser, tanto un estercolero de imágenes y de información como un laberinto de destinos cruzados que haga de las imágenes un momento fértil en la producción de cultura y de conocimiento. Este taller, como indica el título, pretende pensar el lugar que han ocupado las imágenes en la cultura desde el ensayo y la apropiación audiovisual. Si el cine y la fotografía nacieron en paralelo al remontaje, Internet se ha convertido en un lugar privilegiado para la apropiación y la remezcla, para ensayar las imágenes que nos bombardean a diario desde todas las pantallas. Este exceso de imágenes se ha convertido en una ceguera transitoria, de aquí que el ensayo y la apropiación audiovisual sean más necesarias que nunca para entender el mundo-en-imágenes que nos rodea. El SOY CÁMARA ha sido un programa de ensayo audiovisual que se emitió en La2 de TVE (2010-2015) y que en 2016 ha hecho el salto a la red a través de su propio canal de YouTube: https://www.youtube.com/soycamaracccb. Para el SOY CÁMARA la apropiación ha sido y es su ADN. En el taller se establecerá una genealogía crítica del SOY CÁMARA, se hará una constelación de referentes (cercanos y lejanos) que incluirán los trabajos más brillantes del cine y del audiovisual apropiacionista. También se plantearán los métodos de trabajo del proyecto y se esbozarán las bases para hacer un ejercicio práctico que culmine en un ensayo (individual o colectivo) que pueda formar parte del canal del SOY CÁMARA, de su comunidad audiovisual.

viernes, 13 de octubre de 2017

CASA DE NADIE / CASA DE NINGÚ / NOBODY'S HOME_ESTRENA DEL DOCUMENTAL!


Estrena local: 28 de novembre, Temporada Alta, Cinema Truffaut de Girona, 20h. Enllaç per comprar entrades.
 
Sinopsis
Casa de nadie es un docu-ensayo que reflexiona, desde el punto de vista de dos comunidades envejecidas, sobre la memoria, la productividad, el trabajo y su propia extinción como comunidad. La narración transcurre en una residencia urbana de gente mayor en un barrio de Barcelona, y en una antigua colonia minera víctima de la despoblación y de la globalización económica y financiera en León. Ambas localidades
viven cristalizadas, como si fueran los restos de un tiempo que, con resignación, serenidad y sentido del humor, va desapareciendo.
 
Una producción de Boogaloo Films, Open Society Foundations y CCCB
World Premiere: 55º Festival Internacional de Gijón
Género: Documental
Duración: 71’
V.O.: Castellano y Catalán.
Formato: Vídeo HD 1920x1080
Año de producción: 2017

Nota de la directora (Ingrid Guardiola)
Intentar representar la cotidianidad de dos comunidades a punto de desaparecer de una forma humanista, sin patetismos, adoctrinamientos, ni grandes conclusiones. Hacer un retrato poético, como un sueño discreto, una canción polifónica sobre dos realidades que solo pueden envejecer y morir en paz. En una época de grandes líderes y donde el carisma personal pasa por encima de todo, quise huir de los nombres propios para adentrarnos en la idea de comunidad, como un enjambre, subrayando lo que une a las personas, en lugar de aquello que los hace únicos, pero que, a la vez, los aisla. Por eso Casa de nadie es una fuga a múltiples voces que intenta adentrarse en los detalles de los gestos y en los rincones donde parece que no pase nada. También es un documental feminista, un homenaje a todas las mujeres cuya vida les fue sustraída, o bien porque tuvieron que pasar de tener una vida a ser señoras de su casa, o a servir en casa de otros. Ellas son los pilares de las comunidades artificiales de los geriátricos y son el alma activa de lo que queda en los pueblos.

Ingrid Guardiola. Directora.
Ingrid Guardiola es Doctora en Humanidades por la Universidad Pompeu Fabra con una tesis doctoral sobre el cine de apropiación, y profesora asociada en la Universidad de Girona, especializada en Documental Creativo, Nuevos Formatos Televisivos y Creación
Audiovisual. Colabora con el CCCB desde el 2002, actualmente en el proyecto de ensayo audiovisual Soy Cámara, con especial dedicación a temas como el género, la desigualdad, la cultura y espacio público. En el ámbito de los estudios de género también desarrolla el proyecto de investigación La dimensión poco conocida: Pioneras del cine. Casa de nadie (2017) es su primer largometraje documental.
 
Boogaloo Films
Boogaloo Films es una de las jóvenes productoras de Barcelona referentes en las nuevas formas de producir y contar historias con trabajos avalados por más de 50 premios nacionales e internacionales. Entre sus producciones cuentan con el transmedia Your Lost Memories, documentales como Un lloc on caure mort (Premio Festival In-Edit, 2014), The Perfect Protein (Selección en San Sebastián, 2015), Hayati (coproducido con France3, AlJazeera y Movistar+, 2017), y la ficción La Extranjera (Selección en el SEFF, 2015).
 
Equipo Técnico
Directora, guionista: Ingrid Guardiola Sánchez
Producción: Miguel Ángel Blanca, Bernat Manzano
Cinematografía: Joanot Cortès
Montaje: Miguel Ángel Blanca
Música original: Cabo San Roque